Aquesta setmana he posat la meva primera rentadora, realment és tota una experiència! A Suïssa, la majoria d’edificis tenen la rentadora a la planta baixa o al búnquer (d’això en parlarem en un altre post) compartida entre tots els veïns i t’has d’apuntar en una llista per a indicar quins dies del mes la vols utilitzar. En el nostre cas som tres pisos per cada planta i es tracta d’un edifici de 8 plantes pel que estaríem parlant de 24 famílies lluitant per poder rentar... Per sort en aquests casos, s’instal·la una rentadora i una assecadora per cada línia de veïns i per tant tenim 3 rentadores, yupi! :-)
Lo primer que hem de fer és buscar un forat i apuntar els nostres noms. Hi ha tres torns durant el dia: de 7h a 12h, de 12h a 18h i de 18h a 22h. Diumenge no es pot rentar i a les 22h automàticament se’n va la llum fins les 7h del dia següent... clar això vol dir que si el dissabte a n’esta hora la rentadora no ha acabat, fins dilluns no pots recuperar la bugada. O sigue que ojito!
Una vegada tenim el nostre slot de temps, ja podem baixar la roba, el sabó i el suavitzant. Per sort es tracta de rentadores grans d’uns 7kg i normalment t’hi cap tota la roba que has acumulat des de l’últim dia. Per tal de que cada veí pagui només la part d’electricitat que ha usat, cada pis disposa d’una clau especial que alimenta la rentadora i l’assecadora directament del nostre comptador individual, està tot pensat!
Com podreu imaginar, la sala de la rentadora és un lloc molt concorregut i és una bona oportunitat per conèixer els veïns. De moment ja n’he conegut uns quants així, casi tot velletes molt simpàtiques que m’expliquen mitja vida entre calcetí i calcetí, llàstima que de moment no les entengui i que simplement em limiti a dir-los que sí a tot amb el cap :-)
