La fundació Rainbows for Children és una organització creada per un ex-directiu de l’empresa on treballa l’Agnieszka que té com a missió millorar les condicions educatives d’una zona d’Etiòpia. Fins ara ha aconseguit fer una guarderia i una escola, i ara l’objectiu és fer un institut per preparar als jóvens per a poder accedir a la universitat i així dotar de mà d’obra qualificada la zona per tal de poder-se desenvolupar de forma totalment autònoma i independent. Podeu trobar més informació a la web http://www.rainbows4children.org/
I pensareu, i per què mos explica tot això? Pos perquè resulta que la setmana passada l’Agnieszka i jo vam participar en una festa per recaptar fons per a la fundació, lo que aquí a Suïssa i al món anglo-saxò es coneix com a Fund Rising o Charity Action.
El dia va començar en una cursa popular pels voltants del recinte de l’empresa. L’objectiu era donar el màxim número de voltes de quatre kilòmetres cadascuna. La gràcia estava en que cada corredor havia de buscar-se sponsors de forma que aquests aportessin una certa quantitat de diners per cada volta aconseguida. No cal dir que la nostra motivació era màxima i vam marcar-mos l’objectiu de fer quatre voltes... que feien un total de... 16 kilòmetres! Els que em coneixeu sabeu que realment era un gran repte... Lo que ningú mos havia dit, però, és que el recorregut anava per carrers, camins.. i senderes! Sí sí, a part de córrer envoltats de vaques (cosa que ja forma part del nostre paisatge habitual) ens vam endinsar al bosc i direu: “oh què bonic!”... pos sí, hasta que al principi de la segona volta va començar a ploure com si fos allò el diluvio universal. I ja vos podeu imaginar que no és gaire fàcil pujar i baixar escales de pedra o passar per ponts fets de troncs en estes condicions... En fi, que vam acabar fets un desastre tal que pareixíem més dos pilots de moto-cross després d’una competició que no pas corredors aficionats...
Però bueno, l’objectiu s’havia aconseguit i estàvem molt satisfets perquè havíem pogut recaptar una bona quantitat de diners per a la causa! :-)
Després d’una dutxa merescuda hi havia una barbacoa per reposar forces (en un recinte cobert això sí!). Les barbacoes a Suïssa són com les calçotades a Catalunya, se’n fan a totes hores i sense importar el motiu, de fet tan pronte surt el sol en cap de setmana és habitual veure a la majoria de veïns rostint els seus Bratwursts als balcons o a la gespa que tenim davant de casa.
Una vegada ja teníem la panxa plena i havíem pogut veure uns videos del projecte mentre feiem el café, va arribar la tant esperada tómbola! Certament és molt divertit, i l’excusa un cop més per recaptar uns quants francs per papereta i així poder accedir a algun dels premis sortejats (des de dues hores de cangur gratuït fins a un viatge de Swissair a qualsevol destí d’Europa!). Natros, no mos vam endur res, simplement la satisfacció d’haver pogut participar i un dia per al record. La festa va acabar en una disco mòbil on, per descomptat, vam ser els reis de la pista ;-D
