Com ja sabem, els suïssos són gent ordenada, planificada i, com ja hem dit en altres ocasions, en moltes normes; lo que ara comencem a notar és que moltes d’estes normes quan estan aplicades als serveis “públics”(i ho dic entre cometes perquè no sempre existeix tal cosa) semblen estar més pensades per a la comoditat dels treballadors que no pas dels usuaris.
Una de les coses que requereix més temps (i paciència) a l’hora d’aplicar les normes locals és el tema de la gestió dels residus i crec que farien bé de muntar uns tallers o cursets per a estrangers ja que la cosa no és tan fàcil com pot semblar!
A Suïssa no es paguen impostos per basures, lo que vol dir que cost del servei se li carrega a l’usuari directament. I com se fa això?... pos fent pagar les bosses de basura a un preu que inclogui el servei de ser recollides, i així d’esta manera les bosses van de 1CHF a 4CHF la unitat depenent de la seva capacitat. O sigue que com més bosses gastes, més pagues. Evidentment un pot caure en la temptació d’utilitzar una bossa de plàstic qualsevol però corres el risc de que et vegi algú i et denunciï. I és que si es troben una bossa que no és la oficial en revisen el contingut i retornen la bossa al contenidor (fora) d’on l’han recollida en una pegatina dient que el propietari se la torni a emportar. A més, si poden descobrir qui n’és el propietari també en posen el nom a la pegatina i si tornen a passar els basureros i encara està allí la porten directament a casa del “delinqüent”. I és que no us penseu però de fet estes empreses tenen gent que treballa buscant dins de la brossa per descobrir infractors!
Lo primer que et donen quan vas a inscriure’t al registre de l’ajuntament és un llibret de 13 pàgines en les instruccions de reciclatge (què es pot reciclar, com, quan i on, què es recicla gratis i què pagant, etc...) juntament en un planning de totes les recollides de l’any.
I és que potser lo més complicat, a part de recordar quin dia toca què, és ajustar-se a l’horari en què es poden dipositar els diferents elements al carrer. Normalment és entre les 10 de la nit anterior i les 7 del matí del mateix dia de recollida, però això vol dir que has d’anar en molt de compte de fer-ho en silenci, perquè justament esta franja horària correspon a les hores en que no es pot fer soroll sense que te vingue a fer una visita la guàrdia urbana, o sigue que fàcil fàcil... no és! ;-) Natros sempre ho deixem a la tarde quan venim de la feina i de moment ningú ens ha dit res :-)
En general no és un problema i també hi ha punts de recollida per a vidre, oli i llaunes, però quan toca paper s’ha d’anar una mica més en compte que de costum.
I és que el paper no el recullen empreses sino associacions o clubs esportius i per tal de poder assegurar que es compleixen les normes de seguretat. Els papers, normalment diaris i revistes, s’han d’empaquetar en un cordell sense excedir d’unes mides (un diari de superfície) ni d’un pes (5kg per paquet) determinats i per tant, s’han de fer tants paquetets com siguin necessaris. Esta foto de dalt ho mostra potser més clarament.Com ja hem dit, la gestió final és privada i el sistema està pensat de tal forma que diferents associacions locals es reparteixen la recollida durant l’any i els mateixos membres s’encarreguen de buscar vehicles per a recollir el paper i transportar-lo, pares, tiets, amics... tots ajuden! Un cop el tenen recollit el porten a una deixalleria i el venen a pes per a així poder finançar les seues activitats. Aquí tenim la imatge de com recollien el paper fa uns dies baix de casa nostra.
I és que això del reciclatge és tot un fenomen en que tothom està super posat. La meua primera experiència fa casi un any ja m’ho va deixar ben clar... vaig anar a reciclar llaunes i vidre l’Eco-punt més proper i just quan arribo em trobo que hi havia un home acabant de llençar vidre. El saludo amb un “Grüetzi” i el senyor no només no em retorna la salutació sino que es queda plantat mirant què faig... tenint en compte que era la segona setmana que havíem arribat a Horgen vaig suposar que no em coneixia i que no se’n fiava de mi... en la meua cara d’immigrant recent arribat :-P... La qüestió és que començo a llençar llaunes i el tio plantat... començo a llençar vidre (hi ha tres dipòsits per a tres colors diferents: marró, verd i blanc) i el tio plantat... no veiguésseu com vaig suar per a llençar el got del McDonald’s trencat que era de color violeta sense que l’home se’n donés compte que no pertanyia a cap color! I quan ja havia acabat i em disposava a tornar cap a casa, el paio em somriu i en cara de satisfacció em desitja que tingui un bon dia!! Sense saber-ho, acabava de superar la meua primera prova com a nou ciutadà de Horgen! :-D
Com podeu vore, viure aquí és sempre una aventura, o segons com, un estrès! ;-) :-P
