L’altre dia a la faena a primera hora del matí vaig a la impressora i em trobo dos xavalets intentant fer anar la fotocopiadora. En un primer moment no em va sobtar massa, hi ha gent que porta els seus nens a l’oficina algunes hores si no tenen en qui quedar-se, però allò era algo diferent...
Uns minuts més tard, un dels meus companys arriba en la seva filla d’uns deu anys d’edat i a ningú sembla estranyar-li. Observo mentre ella agafa un soldador i comença a retreballar unes plaques velles seguint instruccions de son pare... i jo al·lucinant... Pregunto discretament al voltant i resulta.... que és “El dia del futur”! I jo en una mica de cara d’empanat perquè, evidentment, m’havia quedat igual...
Segueixo indagant i resulta que a Suïssa, i també a Alemanya pel que sembla, hi ha un dia a l’any en que la gent porta a los xiquets a la faena per tal de que vegin el que fan els seus pares quan s’estan guanyant les garrofes i la veritat és que és super-interessant! A mesura que anava avançant el dia hi havia més i més xiquets per tot arreu, uns fent fotocòpies, uns altres portant el correu, altres simplement fent un “xocolate” a la màquina del cafè i alguns inclús en sales de reunions amb els seus pares :-) Era una sensació estranyíssima i, per a mi, algo divertidíssim!
A migdia a l’hora de dinar qui ens servia el menjar eren els fills de les cambreres i qui reposava les patates i bajoques era la filla del cuiner, i què n’eren d’espavilats estos xiquets! Fins i tot qui cobrava era un renacuajo que pobre no arribava a teclejar tota la pantalla si no era en l’ajuda d’un tamburet :-)
Quan a la tarde ja marxava cap a casa i anàvem dalt del bus comentava a altres companys estrangers, que com jo no havien experimentat mai un “dia del futur” abans, i fèiem broma dient que segurament algun xiquet conduiria el tren que havíem d’agafar. I la veritat és que no anàvem tant errats! A mesura que la locomotora s’apropava a l’andana (puntual com sempre, això sí) podíem distingir les dos siluetes de pare i filla al davant del tren :-)
El colmo, però, va ser quan l’encarregada de xiular la sortida del tren i después revisar el bitllet no era el típic home en bigot punxegut i cara seriosa en un rellotge de butxaca a la mà, sinó una xiqueta que es prenia la faena en una professionalitat sorprenent. Realment... tota una experiència!
Jo no sé quants d’estos xiquets voldran fer lo mateix que els seus pares però com a mínim coneixeran millor a què es dediquen. Alguns d’ells se mostraven bastant solts en les tasques assignades cosa que demostra que havien “repetit”, però alguns altres se’ls veia més avorrits que una ostra i segur que l’any següent decidiran d’anar-se’n en la mare si és que enguany venien en son pare.
En fi, que em sembla una iniciativa estupenda i tant de bo ho poguéssem fer a casa nostra algun dia.
