Este divendres passat a les 7pm, estava tan tranquil preparant lo sopar quan de cop vaig sentir un sorollam que venia de fora el balcó, m’assomo i què veig? Sis “peazo” avions caça de l’exèrcit suïs sobrevolant el nostre edifici. Lo primer que vaig pensar és que anaven cap a les muntanyes i que per algun motiu havien de volar baix, però no... era dia de maniobres i tocava a sobre del llac Zürich (que tenim just al davant). Aleshores van començar 40 minuts de piruetes inimaginables al més pur estil Star-wars o Top Gun. Primer volant cap per avall en totes direccions, després formant diverses figures a l’aire, jugant al “vola vola que te pillo”, fent veure que cauen en picat com un tirabuixó per a remontar just abans de tocar a l’aigua o simulant situacions en que un avió va a envestir els altres i aquests han d’esquivar-lo a l’últim moment... un veritable espectacle... més ben dit, uns veritables cafres!!!
Les pràctiques militars aquí són molt habituals i també molt freqüents i és normal veure soldats pel carrer, sobre tot els divendres a la tarde. Suïssa no disposa d’exèrcit professional (tot i que hi ha gent que sí que fa carrera militar) i la mili aquí és obligatòria fins als 35 anys. I què vol dir això? Pos que quan fas els 18 anys has d’anar a fer la instrucció inicial que normalment són unes 10 setmanes i després cada any has de tornar unes setmanes més per a que no se t’oblide lo molt que t’han degut ensenyar... Durant la primera tongada t’ensenyen les pràctiques bàsiques militars, te fan allò de venga nenazas a córrer (però en suïs) i t’assignen lo que serà el teu lloc durant les properes visites al campament, aleshores t’envien cap a casa en l’uniforme, el fusell i munició per a uns quants dies. I això per a què? Pos perquè els suïssos mentre estan en edat de mili tenen l’obligació d’estar preparats per a qualsevol possible conflicte armat en que el país pugui estar involucrat... i dic jo, lo dia que Suïssa entre en guerra és que realment hem de sortir tots per cames perquè no se’n salva ni Déu!
Al començament se’m feia molt estrany i més tenint en compte el meu caràcter pacifista, però ara ja forma part de la meua realitat quotidiana. A la feina contínuament hi ha gent marxant i tornant de la mili, i la qüestió és que una vegada més està tot molt pensat: tan si vas al primer servei militar com si és una sessió de refresc, tant les empreses com els instituts o universitats et conserven els teus drets, i això vol dir que segueixes cobrant el teu sou i segueixes tenint les vacances que et pertocarien si treballessis tot l’any. Vist així, no sembla tanta pèrdua de temps i tenint en compte lo que dèiem abans de que Suïssa és un país petit en un exèrcit petit, dona una sensació de normalitat que es contagia.
Per cert, i tornant al tema de les maniobres aèries, avui he preguntat quin cos de l’exèrcit eren i m’han dit que eren la Patrulla Suissala Festa Al
Alé no vos maregesseu!
