dilluns, 26 de setembre del 2011

Benvinguda a Horgen!

Ja fa unes setmanes que vam rebre una carta a casa en la que l’ajuntament de Horgen mos convidava a una diada de benvinguda al poble. Tot i semblar-me una molt bona idea, en un primer moment vaig pensar que seria un acte purament protocol·lari i que duraria uns minutets i au... una vegada vam anar mirant el programa mos vam donar compte que res més lluny de la realitat!

La trobada era a les 17.30h puntualment a la plaça del poble, com no podia ser d’altra manera ;-)  Per part de l’ajuntament hi assistien l’alcalde i tots els regidors dels diferents partits, en un to molt casual això sí. Després d’una petita introducció per part de les autoritats locals i revisió del programa ens vam dividir en dos grups. Un grup va anar a visitar el museu local de la vida tradicional i l’altre va anar a l’estació dels bombers. Natros, evidentment, mos vam apuntar a l’acció i de seguida mos vam posar el casco i les botes preparats per a agafar la manguera :-)

Una vegada arribats al parc de bombers el sots-cap de la caserna ens va guiar per les instal·lacions mentre ens explicava els diferents tipus d’actuacions que duen a terme i la seua zona d’influència. Una característica curiosa és que com que es coneixen Horgen i els demés pobles tant bé, decideixen quin vehicle han d’agafar en cada situació només sabent on s’ha declarat la incidència (hi ha carrers moooolt estrets per aquí!).
També vam aprendre que el nostre edifici és dels més alts del poble i que podem estar tranquils perquè tenen un dels camions en una escala que arriba fins a dalt de tot :-)
Jo volia preguntar si també ajudaven als Reis Mags a deixar els regals, però llavors vaig recordar que els Reis no passen per Suïssa... bé, almenys no pels cantons protestants com és el nostre cas... sniff! :-(
De bombers, a Suïssa igual que a Catalunya, n’hi ha de professionals i de voluntaris. La diferència, però, és que aquí tots els ciutadans paguem un impost específic destinat al manteniment del nostre parc de bombers i, si ets voluntari, et pots estalviar de pagar aquesta taxa . Encara així, jo crec que seguiré pagant... penso que tots estarem més segurs ;-)

Después de la visita i comprovar que la sirena funciona a la perfecció, mos vam quedar tots mig sordos... vam tornar en l’autobús cap a l’ajuntament. Allí un dels regidors ens va fer un tour a peu pel centre del poble, explicant-nos els diferents edificis emblemàtics i les diferents personalitats que hi havien viscut en algun moment. Jo vaig flipar bastant, resulta que el Vivaldi va passar aquí alguns estius! Qui ho hauria dit...

S’apropava l’hora de sopar, però abans calia fer dos visites molt importants... pugem al bus i... primera parada: Dow Chemical :-) i segona parada... La Mansió de Credit Suisse... El motiu, tal i com es va encarregar d’explicar el guia de torn és que es tracta dels dos majors pagadors d’impostos del poble i per tant, es important que tothom que s’hi posa a viure ho sàpigue bé ;-) Com diria el Nuñez del Krackovia... Eeeeeurooooss!!!  €€€€€ :-D

Finalment vam arribar a Horgenberg, que seria com Mig Camí a Tortosa, una zona a la part alta del municipi molt verdet i boniquet tot. Allí vam baixar de l’autobus i ens esperava... una banda de música tope ben col·locadeta a sobre d’unes escales. Molava un munt, era com les bandes universitàries a les pel·lícules americanes, només feien falta les majorets!  :-)

Mentre la banda anava tocant, uns cambrers anaven repartint quatre pastes i beguda. Jo ja tenia una gana que’m moria (aquí dinem d’11:30h a 12h!) i resava per a que hi hagués alguna cosa més que els quatre canapès que hi havia al voltant.... poc després d’arribar vaig entendre el perquè del pica-pica... Com aquell qui no vol la cosa, una dona va començar a parlar en natros, que si d’on som, que si de què treballem... i claro, sabent que els suissos en estes coses són com a reservats pos com a que mos va estranyar. Es tractava de la regidora de trànsit i la qüestió és que la diada era per a natros conèixer el poble i... per a que el poble mos coneguessa a natros! I ja mos veus intentant explicar la nostra vida en alemany a n’aquella dona... ja eren les 20h i feia un fred considerable, però natros estàvem suant!! :-P

La veritat és que erem una bona colla, en total 200 nouvinguts havíem acceptat la invitació, això sí, crec que erem dels pocs estrangers que es van animar... la gran majoria eren Suïssos que havien canviat de residència dins del país i ja estaven bastant acostumats a n’estos events, que per cert se fan cada any!

Después de fer una mica de networking vam passar a un pavelló on unes taules allargades esperaven uns comensals afamats, en el meu cas molt afamat... :-P
Carn en fricandó, bajoques i puré de pataques, no sé si hi ha un menú més típic que este per aquí, però ja vos puc dir que com a mínim un dia a la setmana cau fijo a la cantina de la feina ;-)

I mentre menjàvem vam tenir entreteniment musical amb El Cor d’Homes (per una banda) i La Coral de Dones (per l’altra) com a mostra de la representació associativa de Horgen. No diré que sonés com l’Escolania de Montserrat... però per lo menos va durar lo suficient per a que fer-mos una idea de que tenien... molta voluntat :-) 

Però, encara així, lo més bo no va ser ni el menjar ni la música... endevineu en qui mos va tocar a la taula... en lo mismíssim Sr Alcalde! :-)) I a priori direu, mira què bé... i per natros cap problema! però resulta que tant l’alcalde com el regidor que hi seia al seu costat són del partit SVP que ve a ser una mena de PxC però en molta més tirada. De fet aquí són la primera força política i es caracteritzen pels seus eslògans anti Unió Europea i como no anti immigració....
Mira que n’hi havia de Suissos per allí i va i els hi va tocar al nostre costat! He de dir que van jugar molt bé el seu paper d’amfitrions i que es van portar molt bé ;-) De fet, vam riure molt contant batalletes uns i altres, per descomptat, deixant de banda les ideologies :-)

En definitiva va ser una vetllada molt interessant, en que vam conèixer gent i vam fer un passet més en la nostra integració al poble. Per acabar, un tros de pastís (en el meu cas dos) en un cafè i un llibre amb la història de Horgen de regal J